ILLES DE LA MEDITERRÀNIA

ENSENYAMENT I LLENGUA CORSA A Còrsega, la planificació educativa i la seva gestió es duen directament des del Ministère d'Éducation Nationale de París amb un sistema escolar fortament centralitzat. Còrsega no té competències en matèria educativa però a partir d'un estatut de conservació i desenvolupament de la llengua corsa, el govern autonòmic cors ha pogut implantar l'ensenyament de la llengua corsa a l'ensenyament, tant primari com secundari. En general, per a fer tot això han seguit bastant el model català. Això no obstant, la situació és deficitària a l'actualitat i no sembla que vagi a millorar en un futur proper.  1- A primària L'educació bilingüe de "paritat horària" actualment s’ofereix al 30,60% dels estudiants de primer cicle en 120 centres educatius (47,24%). Per assolir la generalització del bilingüisme a les escoles bressol, el "Quaterni di Bordu" (establert per la CTC el 2010) va indicar que s'havia d

EL CORS O LLENGUA CORSA El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega. És molt semblant a l'italià, i la majoria de lingüistes el consideren una variant del dialecte toscà, ara bé el cors actual és una mena de koiné entre aquest parlar toscà i el parlar sard que s'hi parla al Sud i que continua a Sardenya. Té uns 225.000 parlants (1990), que sovint l'usen només oralment, reservant l'italià o el francès per a l'expressió escrita. MAPA DIALECTAL El cors es divideix en dos dialectes principals: ·          Cismuntanu, parlat a Capicorsu, Bastia, Aleria, Corti i Balagna, amb una forta influència toscana. ·          Ultramuntanu, parlat a Aiacciu, Vicu, Sartè i Bunifaziu, té una forta empremta del sard septentrional. Es calculava que el 1981 el 75% dels corsos originaris de l'illa parlaven el cors. El creixement poblacional, però, és força baix per l'emigració forçada. Segons una enquesta de l'INSEE feta el 1977 sobre l'ús i conei

La història La prehistòria de Còrsega ha estat poc investigada en relació amb les altres illes o els altres territoris litorals de la Mediterrània occidental. L’any 1967 es pogué establir que hi arribà el Neolític primitiu mediterrani, caracteritzat per les ceràmiques impreses. Aquesta fou, probablement, la primera fase del poblament vers el quart mil·lenni.  Dolmen La primera fase de poblament dens i important correspon a la cultura megalítica, de la fi del tercer mil·lenni i del segon. Hi són coneguts nombrosos dòlmens i altres monuments megalítics funeraris; però l’element més característic d’aquesta cultura són les esteles , ja en forma de menhir corrent, aïllat, ja posades en rengles, com les de Pagliaiu a Sartene , o més encara les esteles antropomorfes, com les de Filitosa . Còrsega és un dels nuclis més densos d’aquest tipus d’estàtues menhirs de tota la Mediterrània occidental, que en la darrera fase duen sovint espases, de formes corresponents a les de l

DADES GENERALS I GEOGRÀFIQUES Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). És una illa molt poc poblada. Té 37 hab./km² quan les Illes Balears en té 225 hab./km².  Administrativament, pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud . La capital històrica i cultural és Corte (Corti)(6329 h), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (Aiacciu)(52.880 h), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia (37884 h). Altres ciutats en són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu). Departament de l’Alta Còrsega Bastia Aleria (Ventiseri o Cervione). Calvi Co

És l'illa més gran del mar Mediterrani oriental i la tercera més gran de tot el mar interior. És l'illa dividida en dos territoris ben separats. La part de llevant forma part de Tuquia i la part de ponent és la República de Xipre que forma part de la UE. Ambdues estan separades per una frontera vigilada per militars del Regne Unit  sota la protecció de les Nacions Unides. És opinió generalitzada que aquesta situació no pot durar massa perquè ambdues zones volen la unió. Xipre a l'antigüetat era molt apreciada per la mines de coure i per la llenya dels seus boscs que el fenicis recollien per a la contracció de les seves naus a Tir. La zona més visitada està a Limasol que és una ciutat del sud de l'illa.   CHIPRE, ISLA DE DIOSES DE AROMA MEDITERRANEO