CÒRSEGA (I)
DADES GENERALS I GEOGRÀFIQUES
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa
mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud
nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels
Apenins.
Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000
(2007).
És una illa molt poc poblada. Té 37 hab./km² quan les
Illes Balears en té 225 hab./km².
Administrativament,
pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos
departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud.
La capital històrica i cultural és Corte (Corti)(6329 h), seu de l'antic parlament i de la
universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (Aiacciu)(52.880 h), seu de l'assemblea regional. La segona
ciutat i capital econòmica és Bastia (37884 h). Altres ciutats en són Calvi,
Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).
Departament
de l’Alta Còrsega
Bastia
Aleria (Ventiseri o Cervione).
Calvi
Corte
Ile Rousse
Saint Florent
San Nicolao
Departament de Còrsega del Sud
Ajaccio
Porto Vecchio
Bonifacio
Porto
Propiano
Sartène
Solenzara
La geografia
Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa
de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio (12 km.), és la més muntanyosa de les illes mediterrànies.
La xarxa hidrogràfica és complexa i de règim mediterrani;
el Golo, el riu més llarg (84 km),
desguassa a la costa oriental; a l’altre vessant es destaquen el Gravone i el Taravo. La vegetació s’adapta a la varietat climàtica; la màquia mediterrània
és limita a les parts més càlides del litoral. La major part de la terra baixa
correspon al domini dels alzinars, en gran part substituïts actualment per
màquies de degradació. A muntanya hi ha boscs de fullatge caduc, rics en
espècies de l’Europa central: castanyedes i fagedes, així com poblacions d’una
raça particular de pinassa (Pinus nigra). Més amunt de 2.000 m hi ha vegetació
d’afinitat alpina.
La població, que el 1851 era de 236.251 h, creixia molt
poc (0,5% anual) a causa de l’emigració; el 1901 arribà als 295.589 h, però
d’aleshores ençà s’accentuà tant l’emigració cap a França, que fins i tot
arribà a superar el creixement vegetatiu, i per això decreix regularment; només
abans de la Segona Guerra Mundial el procés es capgirà, i el 1936 assolí la
població més elevada (322.854 h). El poblament s’ha desplaçat de la muntanya
interior cap a la costa; els nuclis principals són els ports de Bastia i
Ajaccio. La llengua oficial és el francès, però la població parla el cors.
L’administració francesa no ha contribuït gaire al
desenvolupament de l’economia. El sòl, fèrtil, suporta una agricultura tradicional
amb producció de vi (especialment a la península del cap Corso), oli, blat,
llimones i tabac; prop d’Ajaccio hi ha conreu d’horta. La ramaderia és encara
una activitat important (bestiar oví, boví i cabrum). La mineria hi és poc
important, amb jaciments d’antimoni i asbest, a més de materials de la
construcció. La indústria hi és poc desenvolupada, basada en la transformació
dels productes agrícoles (vi, oli i formatge de Rocafort) i del bosc (fusta).
El turisme francès hi té una gran importància.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada