RUTA ORIENTAL: RODES

-

En el viatge nàutic no pot faltar la visita a Rodes i altres illes del Dodecanès.
Pens que allò que més atreu és la mitologia i el paisatge. La idealització mítica d'una illes que varen atreure l'atenció del món antic amb una de les seves meravelles: el Colòs de Rodes. Actualment no en queda rastre perquè durant l'Edat Mitjana fou desfet pels àrabs degut a la seva cobertura de bronze.

" Pero de todos el más admirado fue el Coloso del Sol, en Rodas, hecho por Cares de Lindos, alumno del Lisipo antes mencionado. Esta estatua medía 70 codos de altura. ​ Después de 66 años un terremoto la postró, pero incluso yacente es un milagro. Pocos pueden abarcar el pulgar con los brazos, sus dedos eran más grandes que la mayoría de las estatuas que tenían marfil. El vacío de sus miembros rotos se asemeja a grandes cavernas. En el interior se ven magnas rocas, con cuyo peso habían estabilizado su constitución. Doce años tardaron en terminarla y costó 300 talentos, que se consiguieron de las máquinas de guerra abandonadas por el rey Demetrio en el asedio de Rodas.
Plinio el Viejo, Historia natural (34.18.3) "

 Les illes que formen el Dodecanès, són:
 


  1. Rodes
  2. Karpatos
  3. Cos
  4. Kalimnos
  5. Astipalea
  6. Leros
  7. Kasos
  8. Tilos
  9. Symi
  10. Nisiros
  11. Patmos
  12. Kastelorizo

 ALGUNES FOTOGRAFIES:
 
RODES

 
RODES



 
Com imaginam el Colòs de Rodes


 
Com devia esser el Colòs

Com és ara l'entrada a Rodes
 El Colós de Rodes media 33 metres i l'Estàtua de la LLibertat medeix 48 mestres.
Comparació

 Actualment existeixen varis projectes de tornar posar l'estàtua d'un Colòs a l'entrada del port de Rodes. Evidentment ara els materials permeten fer aquestes meravelles.



Per veure més paisatges:
Rodas y el Dodecaneso

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CABRERA: LA COVA BLAVA

-
Imatge
Es tracta d'una espectacular cova ubicada a l'Illa de Cabrera, excavada pel mar i la pluja, que van anar desgastant la roca fins que va adoptar la forma actual. Amb només sis metres en la seva boca, ens convida a entrar sense saber molt bé on ens ficarem ni allò que trobarem. Una vegada que passem la llinda, la cova s'obre per a nosaltres fins a una altura de vint metres, com si es tractàs d'una cúpula i que cobreix la totalitat d'aquesta, fent que les parets siguin totalment llises i rectes, sense embuts. Però el realment màgic de la cova és que a mitjan tarda, els raigs de sol il·luminen l'interior produint efectes de llum i color espectaculars. En la part submergida, l'entrada permet que l'aigua s'il·lumini en un gradient que recorre tota la gamma dels blaus, projectant en el sostre els reflexos de l'aigua. La sensació i l'emoció és única. Però desgraciadament no som els únics atrets per la bellesa de la cova, j...
Més informació

CÒRSEGA (I)

-
Imatge
DADES GENERALS I GEOGRÀFIQUES Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). És una illa molt poc poblada. Té 37 hab./km² quan les Illes Balears en té 225 hab./km².  Administrativament, pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud . La capital històrica i cultural és Corte (Corti)(6329 h), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (Aiacciu)(52.880 h), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia (37884 h). Altres ciutats en són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu). Departament de l’Alta Còrsega Bastia Aleria (Ventiseri o Cervione). Calvi Co...
Més informació

CÒRSEGA (II)

-
Imatge
La història La prehistòria de Còrsega ha estat poc investigada en relació amb les altres illes o els altres territoris litorals de la Mediterrània occidental. L’any 1967 es pogué establir que hi arribà el Neolític primitiu mediterrani, caracteritzat per les ceràmiques impreses. Aquesta fou, probablement, la primera fase del poblament vers el quart mil·lenni.  Dolmen La primera fase de poblament dens i important correspon a la cultura megalítica, de la fi del tercer mil·lenni i del segon. Hi són coneguts nombrosos dòlmens i altres monuments megalítics funeraris; però l’element més característic d’aquesta cultura són les esteles , ja en forma de menhir corrent, aïllat, ja posades en rengles, com les de Pagliaiu a Sartene , o més encara les esteles antropomorfes, com les de Filitosa . Còrsega és un dels nuclis més densos d’aquest tipus d’estàtues menhirs de tota la Mediterrània occidental, que en la darrera fase duen sovint espases, de formes corresponents a les ...
Més informació