MARE NOSTRUM

-


La paraula navegar m'evoca el mar i per això vaig pensar de seguida en la possibilitat de realitzar un viatge virtual per les illes del Mediterrani (jo vaig néixer i he viscut tota la vida en una d'aquestes illes).
I dic possibilitat, perquè hauria d'analitzar si el treball és possible, si puc trobar suficient informació en Internet i si aquesta informació compliria els criteris de qualitat autodeterminats. 


I dic viatge virtual, de moment, perquè, allò que en realitat m'imagin és un viatge per mar i em resulta cada vegada més atractiva la idea de realitzar-ho en la realitat "real" i no virtual.
No obstant això, de moment, em centraré en la planificació del projecte "Illes de la Mediterrània" que explic a continuació:
«Pens en la Mar Mediterrània (des de l’interior) com una gran superfície d'aigua envoltada per unes terres que la contenen (terres i països per ara no m’interessen) i amb unes illes en les quals habiten els pobles mediterranis, que es relacionen entre ells per mar des de l'antiguitat i, fins i tot, molt abans,... des de la prehistòria.
Per això segurament els pobles mediterranis tenen molt més en comú del que ells mateixos saben. Es parla de paisatge mediterrani, productes mediterranis, dieta mediterrània, música mediterrània, etc.»
Tot això és l'objectiu del meu viatge i per això anomen el projecte "Illes de la Mediterrània", mar interior el nom del qual li van donar els romans, el poble que el va fer tan seu i que també li va posar per nom «Mare Nostrum». Les seves naus el van recórrer en totes direccions, de principi a fi, i el van convertir durant molts segles, amb l'ajuda d'altres pobles com el poble grec, en el mar més important de la Terra.»

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CABRERA: LA COVA BLAVA

-
Imatge
Es tracta d'una espectacular cova ubicada a l'Illa de Cabrera, excavada pel mar i la pluja, que van anar desgastant la roca fins que va adoptar la forma actual. Amb només sis metres en la seva boca, ens convida a entrar sense saber molt bé on ens ficarem ni allò que trobarem. Una vegada que passem la llinda, la cova s'obre per a nosaltres fins a una altura de vint metres, com si es tractàs d'una cúpula i que cobreix la totalitat d'aquesta, fent que les parets siguin totalment llises i rectes, sense embuts. Però el realment màgic de la cova és que a mitjan tarda, els raigs de sol il·luminen l'interior produint efectes de llum i color espectaculars. En la part submergida, l'entrada permet que l'aigua s'il·lumini en un gradient que recorre tota la gamma dels blaus, projectant en el sostre els reflexos de l'aigua. La sensació i l'emoció és única. Però desgraciadament no som els únics atrets per la bellesa de la cova, j...
Més informació

CÒRSEGA (I)

-
Imatge
DADES GENERALS I GEOGRÀFIQUES Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). És una illa molt poc poblada. Té 37 hab./km² quan les Illes Balears en té 225 hab./km².  Administrativament, pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud . La capital històrica i cultural és Corte (Corti)(6329 h), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (Aiacciu)(52.880 h), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia (37884 h). Altres ciutats en són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu). Departament de l’Alta Còrsega Bastia Aleria (Ventiseri o Cervione). Calvi Co...
Més informació

CÒRSEGA (II)

-
Imatge
La història La prehistòria de Còrsega ha estat poc investigada en relació amb les altres illes o els altres territoris litorals de la Mediterrània occidental. L’any 1967 es pogué establir que hi arribà el Neolític primitiu mediterrani, caracteritzat per les ceràmiques impreses. Aquesta fou, probablement, la primera fase del poblament vers el quart mil·lenni.  Dolmen La primera fase de poblament dens i important correspon a la cultura megalítica, de la fi del tercer mil·lenni i del segon. Hi són coneguts nombrosos dòlmens i altres monuments megalítics funeraris; però l’element més característic d’aquesta cultura són les esteles , ja en forma de menhir corrent, aïllat, ja posades en rengles, com les de Pagliaiu a Sartene , o més encara les esteles antropomorfes, com les de Filitosa . Còrsega és un dels nuclis més densos d’aquest tipus d’estàtues menhirs de tota la Mediterrània occidental, que en la darrera fase duen sovint espases, de formes corresponents a les ...
Més informació