EL MAR MEDITERRANI
El mar Mediterrani, mar interior que uneix Europa, Àsia i Àfrica, està unit a l'oceà Atlàntic en el seu extrem occidental per l'estret de Gibraltar. Conegut pels romans com el «Mare Nostrum» ("El Nostre Mar"), el Mediterrani és gairebé un mar tancat. Té una gran importància política com a sortida marítima per als països de l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques a través del Bòsfor, el mar de Màrmara, els Dardanels i el mar Negre; i per a l'accés d'Europa i Amèrica al petroli de Líbia, Algèria i de la regió del golf Pèrsic a través del canal de Suez i els oleoductes terrestres.
El mar Mediterrani cobreix una extensió d'uns 2.510.000 km2. Té una longitud d'est a oest de 3.860 km i una amplària màxima d'1.600 km. En general poc profund (1.500 m de mitjana), el Mediterrani aconsegueix una profunditat màxima de 5.150 m enfront de la costa sud de Grècia.
El Mediterrani és una resta de l'antic i extens mar anomenat Tethys, que va desaparèixer gairebé totalment per un tancament tectònic de plaques en el oligocè, fa 30 milions d'anys, quan les plaques africana i eurasiàtica van entrar en col•lisió. Les plaques continuen acostant-se, provocant erupcions en volcans com l'Etna, el Vesubi i l'Stromboli, tots ells a Itàlia, i originant freqüents terratrèmols que han devastat parts d'Itàlia, Grècia i Turquia.
Una barrera subterrània des de Tunísia a Sicília divideix el Mediterrani en dues conques, l'oriental i l'occidental. Hi ha una altra barrera subterrània entre Espanya i el Marroc a la sortida del Mediterrani; amb només 300 m de profunditat, restringeix la circulació a través de l'estret estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferències de nivell de les marees el que, juntament amb l'alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterrani sigui molt més salí que l'oceà Atlàntic.
Malta i Sicília han dominat la navegació mitjançant els estratègicament situats canals de Sicília i de Messina. Entre altres illes importants destaquen les illes Balears (Espanya), Còrsega (França), Sardenya i Sicília (Itàlia), Xipre i les illes Jòniques, Cíclades, les del Dodecanès (Rodes) i les del Egeu (Grècia). Els braços del Mediterrani inclouen el mar Tirrè, situat enfront de les costes occidentals d'Itàlia; el mar Adriàtic, que s'estén entre Itàlia i la península Balcànica; i els mars Egeu i Jònic, enfront de la Grècia peninsular. Barcelona, Marsella, Gènova, Trieste, Alexandria i Haifa són ports importants del Mediterrani. Els principals rius que desemboquen en aquest mar són l'Ebre, el Ròdan, el Po i el Nil.
El mar Mediterrani cobreix una extensió d'uns 2.510.000 km2. Té una longitud d'est a oest de 3.860 km i una amplària màxima d'1.600 km. En general poc profund (1.500 m de mitjana), el Mediterrani aconsegueix una profunditat màxima de 5.150 m enfront de la costa sud de Grècia.
El Mediterrani és una resta de l'antic i extens mar anomenat Tethys, que va desaparèixer gairebé totalment per un tancament tectònic de plaques en el oligocè, fa 30 milions d'anys, quan les plaques africana i eurasiàtica van entrar en col•lisió. Les plaques continuen acostant-se, provocant erupcions en volcans com l'Etna, el Vesubi i l'Stromboli, tots ells a Itàlia, i originant freqüents terratrèmols que han devastat parts d'Itàlia, Grècia i Turquia.
Una barrera subterrània des de Tunísia a Sicília divideix el Mediterrani en dues conques, l'oriental i l'occidental. Hi ha una altra barrera subterrània entre Espanya i el Marroc a la sortida del Mediterrani; amb només 300 m de profunditat, restringeix la circulació a través de l'estret estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferències de nivell de les marees el que, juntament amb l'alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterrani sigui molt més salí que l'oceà Atlàntic.
Malta i Sicília han dominat la navegació mitjançant els estratègicament situats canals de Sicília i de Messina. Entre altres illes importants destaquen les illes Balears (Espanya), Còrsega (França), Sardenya i Sicília (Itàlia), Xipre i les illes Jòniques, Cíclades, les del Dodecanès (Rodes) i les del Egeu (Grècia). Els braços del Mediterrani inclouen el mar Tirrè, situat enfront de les costes occidentals d'Itàlia; el mar Adriàtic, que s'estén entre Itàlia i la península Balcànica; i els mars Egeu i Jònic, enfront de la Grècia peninsular. Barcelona, Marsella, Gènova, Trieste, Alexandria i Haifa són ports importants del Mediterrani. Els principals rius que desemboquen en aquest mar són l'Ebre, el Ròdan, el Po i el Nil.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada