ILLES DE LA MEDITERRÀNIA

LA HISTÒRIA DE SARDENYA A Sardenya, va haver-hi una civilització prehistòrica de la qual queden monuments megalítics. Les primeres domus de janas (cases de les fades) es remunten al 2000-1800 aC, en plena edat del bronze; es tracta de petites tombes excavades en la roca, de vegades reunides en grups nombrosos, en què segons la tradició popular habitaven fades i bruixes. La cultura nuràgica, de la qual queden sobretot els nurags, es va desenvolupar des del segle XVI aC fins al segle IX aC. Llavors, van arribar-hi els fenicis, perquè s'han descobert, en les excavacions, terracotes d'origen fenici. Aquests la van anomenar ŠRDN (Shardan/Sherden o variants properes). Als fenicis, els van succeir els cartaginesos, les ciutats més importants dels quals van ser: Caralis, Tharros i Nora. RUNES DE THARROS L'any 230 aC, va ser conquerida pels romans, com a conseqüència de la derrota cartaginesa en la primera Guerra púnica. Sardenya es va convertir en una

LA LLENGUA SARDA El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí. També és la que ha rebut més influències del català, a causa de l'ocupació catalana de l'illa durant molts segles. El sard es parla a gairebé tota l'illa, excepte a l'Alguer (on es parla un dialecte del català, l'alguerès) i a les illes menors de San Pietro i part de Sant'Antioco (on es parla el dialecte ligur de Tabarcha). Es calcula que aproximadament el 80% dels habitants de l'illa el comprenen perfectament, i que entre el 65 i el 70% l'empra com a idioma habitual. El sard pròpiament dit presenta dos grups: Sard logudorès (al nord i centre de l'illa), que comprèn també el subdialecte de Nuoro o nuorès, és la forma més arcaica i més propera al llatí. Sard campidanès (a la regió del Campidano, a la part centre-meridional de l'illa, que inclou la

Sardenya és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.  Té una superfície de 24.090 km² i una població, l'any 2009, d'1.671.001 habitants. La capital n'és Cagliari. Històricament dividida en 30 comarques (en sard, curadorias), l'estat italià la va dividir en quatre províncies (Cagliari, Núoro, Oristany i Sàsser). El 2001, va passar a vuit amb la creació de quatre de noves segregades de les anteriors: Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano. Des del 2016 es va fer una nova distribució, desapareixent les quatre províncies creades el 2001, i alhora es va crear la província de Sardenya del Sud i la ciutat metropolitana de Cagliari, que substituïa la província homònima. Els municipis o comunes